L'història de l'escriptura començà fa milers d'anys, en diferents llocs del món es començava a utilitzar aquest metode d'expressió, principalment a l'Egipte, Mesopotàmia i Xina de manera independent.
S'atribueix l'origen de les primeres escriptures a les transaccions entre terres remotes que requeria l'establiment de contractes.
La impremta va començar de la mà de l'alemà Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg la dècada del 1450.
La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.
El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal.
L'impremta
La impremta, tot i ser una creació del Renaixement europeu, va quallar després d'un lent procés. Els antecedents se situen a l'Extrem Orient, concretament a Xina i Corea. Les primeres reproduccions d'escriptura i signes, amb ús de segells i cilindres d'estampació damunt d'argila, es donaren al país de Sumer. La idea de fer caràcters individuals i col·locar-los un al costat de l'altre per formar un text es va produir al voltant del segle X, per part del xinés Pi Shen, mitjançant lletres de fang cuit. Al segle XIII, els uigurs, un poble turc, ja utilitzava lletres fetes de fusta que entintaven. Al segle XV, els coreans començaren a utilitzar el coure.
El paper va introduir-se a Europa de la mà dels àrabs a través de les penínsules ibèrica i itàlica des dels segles VIII i IX. Al segle XIV sorgí la idea de reproduir imatges en paper, primer mitjançant la fusta i després perfeccionats amb coure. Així s'el·laboraben naips, estampes religioses, llibrets de devoció, etc
OCR: Reconeixement de caracters digitals, impresos o escrits a má(poc desenvolupat).
El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptic de Caràcters és convertir el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.
Partint d'una imatge perfecta, es a dir, una imatge de dos nivells de gris, el reconeixement d'aquests caràcters es realitzara bàsicament comparant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters.
Ara be, les imatges reals no són perfectes, per tant el Reconeixement Òptic Caràcters es troba amb diversos problemes:
-El dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos al fons que no pertanyen a la imatge original.
-La resolució d'aquest dispositius pot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels que han de ser processats.
-La separació dels caràcters. Al no existir un espai fix entre ells, pot produir errors a la hora del reconeixement.
-La connexió de dos o mes caràcters per píxels comuns també pot produir errors.
Ex: radar de carretera que capta les lletres i numeros de la matricula.
Binarització
Fragmentació o segmentació: em de separar les parts de la imatge. Les tecniques que utilitza aquesta part de l'OCR es per a projeccions lineals. Agafa parts de l'Histograma(Clusters) i les junta en grups.
Simplificació de components. Simplifica l'estructura del caracter per corregir punts erronis.
Comparació dels patrons
-Google TRASLATE
-la imprenta
No hay comentarios:
Publicar un comentario